Lema OGC 2013 2014: Connectat amb els altres

 

No vivim aïllats. Naixem, creixem i vivim com a persones en relació als altres. Només la relació amb els altres ens enriqueix.

Teixim relacions de qualitat amb els altres a base de paraules, d´escolta, de xiuxiueig, de carícies, de gestos, de mirades plenes d´empatia i d´estima. Tot això és el que surt del cor, dels nostres sentiments, del més profund del nostre  ésser, del que és intangible, de dins del  cor, de la quietud, de la saviesa, de l´esperit.

Som el que som gràcies als altres i ens cal construir relacions de qualitat per tal que donen contingut i profunditat a la nostra vida. Cal treballar la pedagogia de la vida interpersonal. Necessitem, com a persones, sentir-nos estimades per Algú. Parodiant a Descartes, “Sóc estimat, llavors sóc “.

Michel de Montaigne ( s. XVI), pare de l´assaig, fill de l´humanisme, parla d´aquest vincle tot dient : “ Al capdavall, el que nosaltres anomenem ordinàriament amics i amistats no són més que relacions i familiaritats lligades a l´atzar o la comoditat gràcies a la qual les nostres ànimes es mantenen unides. En l´amistat de la què jo parlo es mesclen l´una amb l´altra i s´hi confonen, amb una mescla tan general, que esborren i ja no poden retrobar la costura que les ha unides. Si se´m força a dir per què l´estimava, sent que això no es pot expressar sinó contestant . “ Perquè era ell; perquè era jo “.

No somos islas. Nacemos, crecemos y vivimos como personas en relación con los demás. Sólo la relación con los demás nos enriquece.

Tejemos relaciones de calidad con los demás a base de palabras, de escucha, de susurros, de caricias, de gestos, de miradas llenas de empatía y de ternura. Todo esto nace en el corazón, den lo que sentimos, sale de lo más profundo de nuestro  ser, de lo que es intangible, de la quietud, de la sabiduría, del espíritu.

Somos lo que somos gracias a los otros y necesitamos tener relaciones auténticas que llenen y den profundidad a nuestra vida. Hay que trabajar en la pedagogía de la vida interpersonal. Necesitamos, como personas, sentirnos queridas por Alguien. Parodiando a Descartes, “Soy amado, luego existo “.

 Michel de Montaigne ( s. XVI), padre del ensayo, hij del humanismo, habla de este vínculo diciendo : “ Al fin y al cabo, lo que nosotros llamamos normalmente  amigos y amistades no son más que relaciones i familiaridades debidas al azar o a la comodidad gracias a la cual nuestras almas se mantienen unidas. En la amistad de la que yo hablo se mezclan  una y otra y se confunden de manera  que borran y ya no pueden volver a encontrar la costura que las ha unido. Si me preguntan porqué le amaba, sólo podría responder: “Porque era él; porque era yo”.